QUÈ HA DE PASSAR PER A QUÈ LA MESTRA APRENGUI? I PER A QUE JO APRENGUI?

Una mestra al meu parèixer ha d’estar aprenent en tot moment, ja que les situacions que es donen dia a dia dintre de l’aula son situacions diferents, enriquidores i de les quals la mestra si és una bona observadora i mostra interès per al seu treball anirà aprenent cada dia, és com una formació continua, que mai s’atura.

Una altra cosa per la qual la mestra s’adoni que ha de seguir aprenent, és que ella mateixa se’n adoni que encara li manquen destreses, tècniques i habilitats que encara no hagi descobert i poc a poc anirà descobrint.

Igualment penso que tant les mestres com a totes les persones en tot moment anem aprenent coses, ja sigui de forma conscient o de forma inconscient, però en enriquim i aprenem en tots els moments de la nostra vida i gràcies als nostres errors.

Per a que jo aprengui tot ha de continuar com fins ara, és a dir, tenint il·lusió, ganes d’aprendre i d’investigar coses noves, tenir la ment ben oberta per adaptar-me als canvis, a les noves propostes, als nous reptes que ens ofereix la vida dia a dia.

A més a més he d’adaptar en tot moment una actitud d’observadora i fixar-me en tots el moments, no tenir por a l’error, ja que gràcies a ell podem aprendre noves coses. Per finalitzar que tant una mestra com jo mai hem de d’abandonar les ganes, la il·lusió i les ganes d’aprendre coses noves, perquè si perdem això, ho perdem tot!

PLANS DE MILLORA D’ALGUNES COMPANYES

En aquesta entrada el que faré és comentar alguns dels projectes de millora que estan dugen a terme algunes de les meves companyes. De cada un dels projectes faré una breu descripció, els objectius que volen arribar a aconseguir, quin tipus d’aprenentatge es promou i quina és la seva avaluació. Seguidament comentaré els aspectes que m’han resultat nous i interessants.

-          Projecte de millora 1: L’espai exterior, el pati.

Aquest projecte de millora l’estan portant a terme dos companyes d’Eivissa, na Nuria Blazquez i na Marina Ribas, segons el que he pogut llegir al seu blog, elles no varen estriar fer aquest projecte de millora, sinó que va ser la directora del centre la que els hi va demanar que encaminessin el seu projecte de millora cap aquest espai.

El que volen aconseguir amb aquest projecte les nostres companyes és enriquir  aquest espai i crear més possibilitats de joc per als infants. El que m’ha cridat l’atenció i em pareix molt interessant és que el material que proposen les nostres companyes és material no estructurat i materials reciclats i de la natura. Des del meu punt de vista és molt important que a un espai tan enriquidor com és el pati els nens pugin gaudir de materials com els que plantegen les meves companyes. El tipus de materials que elles oferiran als nens són jardineres de fusta, tubs de PVC, troncs per a que els nens pugin fer el joc simbòlic, rodes de diferents mides, una cortina de teles i cordes, una hamaca de tela, un tronc ben llarg i gruixut i movils realitzats amb materials naturals.

Em pareix molt adient com volen anar introduint els nous elements. Elles proposen introduir un element nou cada setmana, jo penso que és un bon mètode, ja que els nens d’aquesta manera aniran descobrint poc a poc nous tipus de joc i aniran realitzant nous descobriments.

-          Projecte de millora 2: Creació del blog de l’escola.

El projecte de millora que seguidament comentaré el porten a terme na Carol García i na Natàlia Vinent, dues companyes de Menorca. La veritat es que m’ha cridat molt l’atenció el que han escollit per a realitzar el projecte de millora. Jo més que un projecte de millora o veig com un canvi positiu cap a la innovació, una nova proposta com diuen elles.

El que volen aconseguir les meves companyes amb la creació d’un blog a l’escola es informar a la gent del projecte educatiu i que les mestres vagin fent més ús dels recursos tecnològics. La idea és molt bona ja que dintre del blog es trobaran enllaçats altres blogs, un per a la classe dels nadons, p1 i p2, on es penjaran experiències viscudes; un altre per a l’equip de suport per a donar a conèixer la seva feina i de l’EAP a l’escola; un blog per a les notícies i, finalment, un per a les famílies on aquestes podran participar.

La veritat és que m’he quedat sorpresa amb aquest projecte ja que per avaluar i vorer si el projecte va endavant els hi posen tasques setmanals als mestres, és a dir, els hi fan penjar escrits i publicar fotografies. Les meves companyes se’n adonen de que si les mestres tenen algú que els hi ajudi a fer la tasca la realitzen adientment, però les tenen que anar motivant i animant-les.

Aquest projecte em pareix molt adient per a totes aquelles escoles i escoletes que encara es troben una mica endarrerides amb el tema de les noves tecnologies. Un blog a una escola o a una escoleta és una banda allí on els pares, educadors i treballadors del centre poden escriure les seves experiències amb els infants, els seus pensaments o els seus dubtes i d’aquesta manera ajudar-se uns als altres.

Finalment, dir que aquest projecte es pot adaptar a tots els contextos, ja que es pot dur a terme, com he anomenat anteriorment, tant a una escola com a una escoleta.

-          Projecte de millora 3: Cançoner i capça multisensorial.

Per últim comentaré el pla de millora que han dut a terme dos companyes, elles són na  Marta Salom i na Irene Roig. El que no se si les dos estam realitzant les pràctiques al mateix centre educatiu, m’imagino que si perquè les dos realitzen el projecte de millora del mateix.

En arribar al centre va ser la directora la que els hi va dir de que tenien que fer el projecte de millora. Elles varen observar i se’n adonaren que a l’únic moment en que s’utilitzava la música era per a les rutines, és a dir, menjar, rentar-se les mans, etc...  Les companyes han creat un cançoner i una capsa multisensorial per a cada aula. Una de les companyes en el seu projecte de millora fa referència a un cançoner tàctil, realitzat amb teles i materials naturals i que els nens puguin tocar i gaudir de les diferents textures o temperatures.

Aquest pla de millora es molt interessant, però no el trobo gaire explicat, no donen massa detalls. Tal vegada si les nostres companyes ens donessin més detalls del cançoner i de la capça multi sensorial ens podríem fer una idea més aproximada del treball que estan portant a terme.

Per finalitzar, penso que es un tema molt important a treballar amb els nens, i que no tan sols hem de fer ús de les cançons per a les rutines, sinó que en algun moment del dia els hem de dedicar un temps per treballar, escenificar i gaudir de la música i de les cançons. A més a més, aquesta proposta es pot adaptar a qualsevol context, sempre i quan l’adapten a l’edat dels nens amb els quals anem a treballar.

Finalment, he de dir que he comentat aquestos projectes de millora ja que em pareixen molt interessants i son fàcils d’adaptar a contextos diferents. Tampoc he pogut llegir tots els projectes de millora ja que algunes de les companyes tenen els blogs privats i no hi he pogut accedir.

De totes formes agrair a totes les companyes que han penjat el seu projecte de millora, ja que així tots podem aprendre i enriquir-nos amb el seu treballs. Gràcies a totes!!

PROJECTE DE MILLORA EN XARXA

Aquest treball és la presentació de la reflexió grupal que hem realitzat els alumnes de grau d'educació ifnantil de la UIB (Eivissa) a l'assignatura de Reflexió i Innovació Educativa envers l'avaluació dels projectes de millora que hi ha circulant per la red.

Plans de Millora vs. Bones Pràctiques

View more presentations or Upload your own.

Treball Grupal. Eivissa. Itinerari B.

TREBALL DE REFLEXIÓ SOBRE ELS PLANS DE MILLORA

A que ens referim quan parlem  d’un procés de canvi, millora, innovació?

Quan parlem de canvi fem referència a un terme més general, ens referim a qualsevol modificació de la realitat educativa.

En canvi, quan parlem de millora, fem referència a un canvi que ja esta planificat, coordinat i que el centre educatiu l’assumeix, ja que aquest el que cerca és incrementar la seva qualitat, mitjançant modificacions tant en els processos d’ensenyança i aprenentatge, com en els de l’organització del centre.

Finalment, quan parlem d’innovació, fem referència a un procés intencional de canvi educatiu dut a terme per un docent o per un grup de docents. La innovació i la millora son els processos en els quals el professorat ha de centrar la seva atenció, ja que son els que queden a l’abast de la seva acció professional.

Que són les bones pràctiques?

Quan parlem de bones pràctiques en educació estem fent referència a una iniciativa o a un model d’actuació que millora els processos escolars i els resultats educatius dels alumnes. El caràcter innovador d’una bona pràctica es completa per la seva efectivitat.

I els plans de millora?

Un pla de millora no es la manifestació de una intenció de millorar, de canviar per a ser més eficaços, per a donar millor servei als alumnes, de avançar cap a una qualitat total. Un pla de millora no te que ser global, pot abordar aspectes parcials, assolibles en un temps determinat.

Projectes que he trobat a la xarxa:

La veritat és que ha estat difícil trobar a la xarxa plans de millora publicats per les escoles, per aquesta raó només deixo una direcció de la pàgina on he trobat un pla de millora.

Aquí ús deixo l’enllaç de la pàgina:

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/~cephu1/innova-mejora/mejora/villablanca.pdf

El que volen millorar a aquesta escola es la poca implicació i participació de diversos sectors de la comunitat educativa en alguns aspectes del centre, i millorar el rendiment escolar i de resultats acadèmics treballant la motivació del alumnat, els hàbits de treball i la implicació dels alumnes i dels pares en l’aprenentatge.

Aquí ús he esmentat molt per damunt els canvis que volen fer per tal de millorar, però si voleu mirar-ho amb calma i tranquil·litat us recomano que entreu a la pàgina i li feu un cop d’ull.

Des de el meu punt de vista el que manca en aquest pla de millora és una avaluació del pla, és a dir, com ho avaluarien, qui l’avaluaria i per a què.

Mapa conceptual:

Els àmbits que per a mi serien aplicables a la “cultura d’una escola infantil”, són les costums, les pràctiques i les normes. Aquestes tres des del meu punt de vista serien les que amb més facilitat es poden cercar i treballar a una escola d’infantil. Si ens fixem en aquestes tres coses i fem un seguiment al centre de quines són les costums que tenen, quines pràctiques es porten a terme i quines normes hi ha establides, a partir d’aquest seguiment i mitjançant un procés molt estudiat podem començar a millorar i a realitzar canvis si fos necessari.

Avaluació:

El pla de millora de l’escola que jo he trobat en cap moment fa referència a alguna activitat o algun instrument que hagin fet servir per a dur a terme una avaluació del seu pla de millora.

De la definició que ens dona Neus Sanmartí  podem dir que, mitjançant l’avaluació, es pot recopilar, recollir i fer un memoràndum de tota la informació obtinguda i valorar si tot el procés que s’ha realitzat ha estat de profit. D’aquesta manera podrem valorar tot el treball realitzat.

REVISIÓ DEL MEU CONTRACTE D'APRENENTATGE

Fa anys que vaig realitzar les pràctiques amb infants de edats compreses entre els 0 i els 3 anys així que encara hi ha coses que no he pogut modificar del meu contracte d’aprenentatge, ja que per a modificar-les necessito estar treballar amb infants. No sempre és necessari estar treballant amb els infants per comprovar si hem pogut millorar en allò que teníem una mancança, però de vegades si que ajuda estar treballant amb ells i veure si hem modicat allò que ens faltava o encara hem de centrar-nos més en aquell aspecte.

Per exemple per a treballar i fer funcionar un consell d’alumnes necessito estar treballant amb ells durant un temps, no només em serveix la teoria, necessito dur a terme activitats pràctiques i xerrades amb els infants. D’altra banda he de dir que per dur a terme un consell d’infants amb nens de 0-3 anys es bastant complicat, ja que són nens molt petits.

Per finalitzar, he de dir que penso que he millorat amb les noves tecnologies, ja que gràcies a una persona que m’ha estat ajudant ara se fer servir més programes, o conec més programes que abans no coneixia i poc a poc vaig caminant amb més soltesa dins aquest gran món de les noves tecnologies. Se que encara em queda molt per conèixer, però poc a poc aniré fent camí.

Per concloure amb la meva revisió del meu contracte d’aprenentatge, he de dir que desig que l’any que bé, quan realitzi les pràctiques de 3-6 anys, pugui modificar i millorar el meu contracte. D'altra banda també he de fer referència als tres anys que duc a la universitat i els dos anys que vaig cursar el mòdul, gràcies a aquestos anys d'estudi i de treball el meu contracte d'aprenentatge ha anat canviant i poc a poc va millorant i ampliant-se, gràcies a tot el treball i l'esforç que anam realitzant.

PLANS DE MILLORA DE L'ETAPA 0-3 EN XARXA

La veritat és que ha estat molt difícil cercar en xarxa algun pla de millora en l’etapa de 0-3. L’únic que he trobat és una escoleta privada que va dur a terme un pla de millora sobre  “l’estimulació primerenca”. Seguidament comentaré el que posa a la web d’aquesta escoleta.

 El que es proposen amb el seu pla de millora es afavorir l’educació integral dels alumnes mitjançant programes d’estimulació ajustats a les necessitats i al procés de cada infant, a més a més, d’avaluar les dificultats d’aprenentatge de cada nen mitjançant l’avaluació inicial i continua. Una altra cosa que em va sorprendre del seu pla de millora es que posa que han de posar en pràctica els programes d’estimulació contemplant les adaptacions curriculars necessàries per a cada nen.

Per a  aquesta escoleta aquest és el seu pla de millora, per a mi això és treballar d’una manera adequada respectant en tot moment els ritmes i les necessitats dels infants. Per això penso que aquesta escola a l’hora de fer aquest pla de millora i canviar la seva forma de treballar va donar un gran canvi, ja que va començar a treballar de la manera més adequada, és a dir, respectant i tenint en compte en tot moment als infants, els seus ritmes, el seu estil d’aprenentatge i les seves necessitats.

Aquí us deixo el enllaç de la pàgina: http://perso.wanadoo.es/vcandelas/plan_de_mejora.htm

TRES EXEMPLES DIFERENTS DE BONES PRÀCTIQUES A L’AULA

Desprès de comentar una de les bones pràctiques que jo vaig poder observar en el meu període com a practicant, vaig cercar tres exemples de bones pràctiques a l’aula que seguidament
comentaré. Tots tres exemples han estat extrets de la pàgina del safareig, un pàgina plena de bones pràctiques, experiències, activitats...

Començaré parlant de "el plaer de fer xip xap". En aquesta activitat l’únic que podem observar és una imatge d’uns nens amb dos safates plenes d’aigua i materials. De vegades no ens adonem que amb un material tan simple com és l’aigua els nens poden gaudir i realitzar
aprenentatges diversos com poden ser transvasaments, mesures, etc. A més a més amb el bon clima de les nostres illes podem realitzar activitats d’aigua a l’aire lliure i que els nens puguin gaudir d’una estona de joc diferent, en un espai fora de l’aula ordinària.

Aquesta activitat a més a més pot durar diverses sessions, ja que a la primera sessió els hi pots oferir als nens safates de diferents mesures, a una segona sessió podem oferir gots, gerros,
ampolles... i finalment a una tercera sessió els hi podem oferir embuts i col·ladors.

La segona bona pràctica que m’ha cridat l’atenció ha estat la de "els espais exteriors d’una escola 0-6 a Noruega". Aquesta no és una activitat realitzada per infants, però des del meu punt de
vista és una molt bona pràctica, ja que gràcies a uns espais tant enriquidors o suggeridors com aquestos els nens poden dur a terme bones pràctiques dintred’un ambient ric i elaborat.

La veritat és que m’han cridat molt l’atenció les imatges que es mostren d’aquestos espais exteriors, ja que tots ells es troben rodejats de naturalesa i estan construïts mitjançant
materials molt naturals els quals no trenquen l’estètica del paisatge. Des del meu punt de vista el que manca a les escoles que tenim a l’illa són esplais rodejats de naturalesa, en els quals hi hagi zones verdes i llocs com els que surten a les imatges, ja que l’esplai és el temps on els infants juguen amb total autonomia i són ells els creadors dels aprenentatges que aquí es donen.

Finalment, la tercera bona pràctica que m’ha cridat l’atenció ha estat la de "l'hort de Monserrat Lapuerta", en la qual ens explica la seva experiència amb nens de p-3. La veritat és que
mitjançant la creació d’un hort els nens poden treballar infinitat de coses com plantar les llavors, vorer el creixement de les seves plantes, recollir els fruits i després es poden realitzar a l’aula activitats o propostes amb els materials recollits a l’hort. Una de les coses que també em pareix molt positiva d’aquesta bona pràctica és que podem demanar la col·laboració de les famílies per a que tots junts arribem a tenir un gran hort dintre de l’escola.

Per acabar he de dir que la pàgina del Safareig és una pàgina en la qual podem trobar infinitat de bones pràctiques i activitats realitzades amb infants, algunes d’elles acompanyades per fotografies, la qual cosa ens mostra una documentació més enriquidora. Per tot això vaig decidir estriar les tres bones pràctiques de la mateixa pàgina, ja que com he declarat anteriorment, em pareix una pàgina extraordinària en la qual podem trobar infinitat de coses.

Més informació: http://www.xtec.cat/~ccols/

UNA BONA PRÀCTICA D’AULA

L’últim dia de classe, al seminari, varem estar parlant de les bones pràctiques dintre de l’escola.
Seguidament explicaré la pràctica que jo vaig escollir i que varem comentar amb la resta de companys.

La bona pràctica que vaig estriar l’he anomenat: Experimentació i manipulació. Crec que simplement amb llegir el títol ja ens podem adonar cap a on va encaminada aquesta pràctica i quin és el seu principal objectiu.

L’activitat es va dur a terme amb infants d’un a dos anys, a un espai que es fa servir com a sala d’usos múltiples, és a dir, la proposta es va realitzar fora de l’aula ordinària. Aquesta bona pràctica es va realitzar tan sols un dia, després de l’esmorcar i fent servir a més a més l’estona de l’esplai.

El principals objectius d’aquesta activitat eren els següents:
- Manipular i experimentar amb diferents materials.
- Respectar els ritmes dels infants i la manera de fer de cada un d’ells.
- Estimular els sentits.

La fonamentació teòrica d’aquesta bona pràctica potser estiga basada en les aportacions metodològiques del constructivisme, en el procés d’ensenyança aprenentatge en el qual les
activitats d’experimentació i manipulació contribueixen al desenvolupament del nen. Penso que la tutora en realitzar l’activitat el que volia aconseguir era que els nens desenvolupin i aprenguin des de la base del seu coneixement, mitjançant allò que van aprenent i interioritzant.

Penso que la mestra va estar molt contenta d’haver realitzat aquesta bona pràctica amb els infants, ja que varem poder observar com gaudien d’aquesta nova activitat i com anaven experimentant amb autonomia. Durant l’activitat la mestra va adquirir un paper d’observadora
i només intervenia si algun dels nens demanava el seu suport o en el cas que ella o veia convenient intervenir. Com que aquesta proposta va tenir tant d’èxit entre els infants, el centre la va veure com una pràctica molt positiva i es va decidir realitzar a la resta de nivells.

Les meves companyes varen comentar les bones pràctiques d’aula que elles havien observat i em vaig adonar que algunes d’aquestes no es donen al centre on jo vaig realitzar les pràctiques, com per exemple el treball intercicle.

BONES PRÀCTIQUES 0-3

Després d’observar una varietat de experiències i propostes amb infants de 0-3 anys he de seleccionar les tres que més m’hagin agradat i argumentar perquè he estriat aquestes tres.

La mestra va penjar una sèrie d’experiències i propostes que realitzaven uns infants de edats compreses entre els 0 i els 3 anys. Les propostes eren molt variades però les que a mi més m’han agradat i que seguidament comentaré són: Treball en equip, materials d’experimentació i poder
anar a veure aigua. Totes les propostes les podem trobar a la web de El Safareig.

La primera proposta que he estriat ha estat la de treball en equip, aquesta proposta m’ha cridat molt l’atenció i m’ha agradat molt, ja que mostra que els infants són capaços de treballar en equip i compartir els materials sense l’ intervenció de l’adult en cap moment. Es mostra com materials que normalment són per al joc individual, són utilitzats per dos i per tres infants a la vegada, és a dir, comparteixen el joc tots plegats i gaudeixen tots junts, a més de gaudir del joc amb autonomia, és a dir, sense la necessitat de tenir constantment a un adult al seu costat.

La següent proposta que he estriat és la de materials d’experimentació, en aquesta activitat podem observar com amb materials de la vida quotidiana com poden ser la sorra, farina, arròs, cigrons, aigua..., el nens experimenten i gaudeixen amb llibertat, treballen els sentits, comparteixen moments de joc, realitzen transvasaments, etc. Per preparar aquesta proposta l’educador ha fet una feina d’acondicionament de l’espai i un tria de materials tant estructurats com no estructurats. Amb propostes d'aquest tipus el que aconsegueix el mestre és convidar als nens a investigar, a formular-se preguntes, a fer nous aprenentatges.

Finalment, en la proposta de poder anar a veure aigua podem observar quines són les necessitats dels infants, com resolen ells mateixos els problemes que se’ls hi van plantejant, quins són els seus interessos..., a partir d’aquesta proposta l’educador pot anar observant i prenent nota del que succeeix en aquell petit espai.

Per acabar he de dir que és molt important que l’educador quan està preparant una proposta o una activitat d’experimentació té que tenir molt clar el que vol realitzar i el que vol suscitar en els nens. El seu rol ha de ser de observador i, quan prepara la proposta ha de pensar com incitar als nens ha investigar,manipular, experimentar, per a que d'aquesta manera els nens aprenguin a ser independents i ingeniosos. El mestre en tot moment ha de tenir present a l'infant, per la qual cosa ha de estimular la seva curiositat plantetjant-li nous reptes i, d'aquesta manera, afavorir el desig d'aprendre dels infants.

BONES PRÀCTIQUES DE L’AULA/ DAFO D'AULA

Anteriorment he esmentat les bones pràctiques que vaig poder observar dintre del centre on jo vaig realitzar les pràctiques, és a dir, he mostrat una part del Dafo del centre.
Seguidament, exposaré les bones pràctiques que vaig poder observar que es duien a terme dintre de l’aula. Per portar a terme aquesta tasca, realitzaré un Dafo d’aula, però només exposaré una part, és a dir, tractaré les fortaleses i les oportunitats.

·Fortaleses:

- Moments dedicats única i exclusivament al lloc lliure, és a dir, els infants tenen moments en els
quals ells mateixos decideixen que volen fer, a que volen jugar o amb qui.
-Bona relació dels educadors, tant amb les famílies com amb els infants i la resta de personal del
centre.
-Treball per rutines i bona organització de les tasques.

·Oportunitats:

-Participació de les famílies. Això és un aspecte molt positiu, ja que sense el recolzament d’aquestes seria impossible dur a terme sortides o realitzar activitats fora del centre.

Elaboració d’un Dafo de centre

Un Dafo és un anàlisis d’un centre educatiu, que es fonamenta en la identificació de les debilitats, les fortaleses, les amenaces i les oportunitats que posseeix el centre i que pot plantejar l’entorn. L’objectiu del Dafo és ajudar en la tria de les estratègies i les tasques més adequades per elaborar un pla de millora.

Seguidament exposaré les fortaleses i les oportunitats que vaig poder observar que es donaven al centre on vaig realitzar les pràctiques:

· Fortaleses:

- Expressió de vivències a l’hora de l’assemblea.
- Els docents van canviant de nivell amb els nens, és a dir, els mestres van rotant de nivell i no sempre es troben al mateix.
- Treball en equip per part dels docents.
- Activitats heterogènies.
- Bona organització dels espais, tant dels espais comuns com de les aules.

· Oportunitats

- Sortides a l’exterior per a conèixer l’entorn o per a tractar temes que es treballen dintre de l’aula.

CONCEPTE D’INFANT

Al llarg de la meva formació com a docent, hem parlat amb diversos mestres del concepte d’infant. Seguidament, intentaré definir que és per a mi un infant i com l’entenc.

Un infant és un esser competent, amb drets, capacitats i potencialitats, un esser social, actiu i creatiu. És un individu que té la capacitat d’expressar-se i comunicar-se. L’infant és el protagonista dels seus propis aprenentatges, però de vegades depèn de l’adult, ja que necessita moments d’afecció. És un subjecte amb capacitats pròpies d’aprendre i d’ampliar el seu propi món. El principal aprenentatge del nen és el joc. El nen en tot moment ha de poder expressar amb màxima llibertat el seu pensament.

En poques paraules he definit que és per a mi un infant i com l’entenc, un esser sensible, indefens, amorós, social... podria estar escrivent hores i hores sobre els infants i dient coses positives sobre ells, però en aquestes línees he deixat plasmades les paraules clau que per a mi defineixen a aquestes petites persones que són els infants.

UNA JORNADA A L’ESCOLETA

Seguidament realitzaré una breu explicació del dia a dia dintre d’una escoleta. De 9:00-9:30 les portes de l’escoleta es mantindran obertes per a donar la benvinguda als infants. Cada mestra estirà a la seva aula i a mesura que els infants van arribant els acull i els hi dona la benvinguda amb gestos amorosos i bones paraules. A les 9:30 les portes de l’escoleta es tanquen i a partir d’aquest moment ja no es pot obrir més la porta. Per començar el dia els nens s’asseuen tots en rotllana i fan una petita assemblea per vorer qui ha vingut avui a l’escola o qui s’ha quedat a casa seva. En aquesta petita activitat hi ha interacció per part de la mestra i també per part dels infants. A les 10:00 els infants es fan netes les mans i es dirigeixen al menjador per a esmorzar. A les 10:30, quan acaben de esmorcar es dirigeixen una altra vegada a la seva aula i si es necessari la mestra realitza el canvi de bolquers i els nens es netegen les mans, la cara i les dents. Una vegada estan tots llestos realitzen alguna activitat o alguna proposta de joc. Algun dia tenen psicomotricitat o jocs d’experimentació i manipulació a una sala dedicada expressament a aquestes activitats. Quan finalitzen l’activitat, és a dir, cap a les 11:30 els infants surten a l’espai i allí tenen mitja hora de joc a l’aire lliure on disposen d’una arener, una estructura de joc, una caseta i diversos cotxes i motos. A les 12:00 entren a l’aula, es realitza el canvi de bolquers i el canvi de roba si fos necessari, es renten les mans i la cara i es prepara l’aula per al moment del descans o relaxació. A les 12:30 recullen els matalassos i els xumets, la mestra els pentina. A les 12:45 s’obrin les portes de l’escoleta per a aquells nens que no es queden a dinar. A les 13:15 es tornen a tancar les portes i els nens surten al menjador, on es reuneixen amb la resta de nens de l’escoleta. Finalment, a les 13:45 els infants tornen a entrar dintre de la seva aula per netejar-se. A les 14:00 es tornen a obrir les portes per acomiadar als nens que quedaven a l’escoleta.

L’organització de les rutines i del dia a dia dintre de l’aula el decideix l’equip educatiu que hi treballa juntament amb la directora. Les activitats que es realitzen donen diferents possibilitats d’aprenentatge als infants, ells mateixos en algunes activitats decideixen si volen treballar tots sols, en gran grup o en petit grup, per exemple en les activitats de manipulació son ells mateixos els que decideixen que volen fer, amb qui i quan.

La relació amb les famílies és molt important a l’hora de treballar amb els infants, per això les educadores treballen junt amb les famílies, d’aquesta manera tots plegats obtindran una bona educació per a l’infant.

Per finalitzar dir que l’escola té un pla de acollida per als nous infants, en el qual s’especifica que es té que dur a terme un període d’adaptació en el qual es troba la família, el nen i la mestra. Aquest període pot variar depenent de l’adaptació de cada nen. A les escoles es dona molta importància al període d’adaptació dels infants, però algú ha vist que es realitzi un període d’adaptació per a un mestre que entre nou a una escola?...

COM SÓN ELS CENTRES D’EDUCACIÓ INFANTIL?

El centre on jo vaig realitzar les pràctiques és un centre molt petit, ja que tan sols té un aula per a 0-1 (nadons), un aula per a 1-2 (mitjans) i un aula per a 2-3 (grossos). La veritat és que és un centre petit però molt acollidor. Seguidament deixo dibuixada una mica per damunt l’estructura del centre, és un dibuix molt bàsic, però així us poder fer una idea del centre en general.

Podem dir que aquest centre es diferència d’una escola 3-6 en moltes coses. Per exemple com ja he dit anteriorment el centre és molt petit, les escoles 3-6 tenen unes dimensions més grans. El que si podem trobar a una escoleta que no hi ha una escola 3-6 són banys dintre de les aules, i espais destinats per al descans a la mateixa aula. A les escoles trobem també un gran espai a l’aire lliure de vegades envoltat de vegetació i de diferents tipus de sòls, al contrari que a l’escoleta en la qual jo vaig realitzar pràctiques, en la qual tan sols hi havia un arbre en tot el pati i el terra era de ciment i goma.

Es impossible de trobar un centre ideal, ja que cada a cada un li agraden les coses d’una manera. Des de el meu punt de vista el que afegiria a aquesta escoleta per a que fos una escoleta més completa és una sala destinada únicament per a la psicomotricitat, una sala menjador, un espai per a les activitats d’experimentació i manipulació, una sala de la llum i un pati més ampli i amb més elements naturals. Si aquesta escoleta tingués totes aquestes coses, per a mi començaria a semblar-me una “escola ideal”.

LES MEVES PORS

Bé, quan un comença a pensar en tot allò que té por comencen les angoixes i surten altres pors que no ens havíem imaginat que ens sorgirien. La veritat és que quan penso en la meva futura tasca com a docent, em plantejo mil dubtes i mil qüestions que em fan partir per si tal vegada no sabre solucionar-les.

Les coses que més m’angoixen de la tasca com a docent són:

-La relació amb altres mestres de la mateixa línea educativa serà adient?.

-Els primers dies dintre de l’aula sabre controlar la situació de nervis o aquesta em sobrepassarà i em jugarà males passades?.

- Saber ajudar als nens a satisfer les seves necessitats?.

-Com serà la relació amb les famílies? Mostraré seguretat i confiança?.

-Tindré capacitat d’observació?

-Saber ajustar-me a les expectatives de les famílies?

-Serè capaç de demanar ajuda a altres docents o inclòs a les famílies quan ho necessiti?.

-Si l’escola treballa mitjançant una metodologia que a mi no m’agrada, com ho podré fer per a canviar la situació dintre de la meva aula?.

-Connectaré bé amb els nens?.

-Com he d’actuar davant situacions complicades amb les famílies?.

De totes les pors esmentades anteriorment n’hi ha tres que són les que més m’angoixen i a les quals seguidament els hi intentaré donar una resposta:

-Com serà la relació amb les famílies? Mostraré seguretat i confiança? Hi ha molts de tipus de famílies, per això penso que les relacions amb les famílies no seran totes iguals, ja que unes ens transmetran més confiança que unes altres. Però nosaltres com a docents hem de tractar a totes les famílies per igual i mostrar-los seguretat i confiança amb nosaltres mateixos, ja que els seus fills passen una part de dia junt a nosaltres i per això és molt important que ells se’n adonin que sabem ben bé el que anem a realitzar.

-Si l’escola treballa mitjançant una metodologia que a mi no m’agrada, com ho podré fer per a canviar la situació dintre de la meva aula? Si em toca treballar a una escola on treballen mitjançant una metodologia que no em sembla adient, l’únic que puc fer es realitzar les tasques amb la metodologia que jo vegi convenient, i seguidament, utilitzar la metodologia amb la qual es treballa en el centre per comprovar si els nens han adquirit els coneixements que volia transmetre amb l’activitat realitzada.

-Connectaré bé amb els nens? I finalment, aquesta pregunta mai sabre com connectaré amb els nens fins que em trobi immersa dintre de l’aula. Penso que connectaré bé amb els nens i ells amb jo, ja que si tots posem un poc de la nostra part crearem un clima relaxat i bo per a treballar tots plegats.

Finalment dir que per solucionar totes les altres qüestions que m’angoixen he de treballar amb la ment molt oberta i ser sempre positiva. Mai ens hem de deixar portar per els pensaments negatius, sinó tot al contrari hem de tenir la ment ben oberta i la mirada centrada al davant per a poder resoldre totes les pors i situacions d’angoixa que se’ns presentin en la nostra tasca com a docents.

VALORACIÓ DE LES MEVES COMPETÈNCIES

Per tal de afavorir la reflexió personal respecte al propi perfil professional seguidament identificaré les competències que tinc adquirides i les que penso que necessiten d’una millora. Per començar he de dir que la competència d’organitzar i animar situacions d’aprenentatge mes o menys la tinc adquirida, la competència de gestionar la progressió dels aprenentatges tindria que treballar-la una mica més i tenir-la més en compte, una altra de les competències que també tinc molt present i que penso que té un pes molt important és la de elaborar i fer evolucionar els dispositius de diferenciació. Fent referència a la competència de implicar als alumnes en els seus aprenentatges i en el seu treball, penso que hi ha competències específiques dintre d’aquesta que són complicades de dur a terme en un grup, com per exemple oferir activitats de formació “a la carta”, però que es pot intentar millorar per la meva part.

Seguint amb les competències, una de les que veig molt important i que cada mestre tindria que tenir ben adquirida per a poder treballar i ensenyar als infants és la de treball en equip, ja q a l’escola tots formem part d’una gran equip i hem de aprendre a treballar tots plegats. La competència de participar en la gestió de l’escola és una mica més complicada, per la meva part penso que hauria de treballar-la més ja que és molt important que tots participen en la gestió de l’escola, ja que l’escola és part de nosaltres.

Finalment dir que les competències d’informar i implicar als pares, afrontar els deures i els dilemes ètics de la professió i organitzar la pròpia formació continua són competències que crec que tenc adquirides i que tenen un pes molt important en el nostre treball com a docents. La competència que he de dir que no he treballat massa i per la qual cosa hauria de centrar-me en ella e intentar treballar-hi més és la de utilitzar les noves tecnologies.

QUIN TIPUS DE MESTRE VULL SER?

No crec que existeixi cent per cent un mestre ideal, ja que tots som persones i com a persones tots cometem errors i tenim coses negatives i positives. Doncs, jo no parlaré del mestre ideal, sinó de com ha de ser un bon mestre segons el meu criteri.

Un bon mestre és aquell que motiva als alumnes, que transmet amb passió els coneixements als infants, que sap reflexionar envers la seva tasca i tornar a formular-la si aquesta no és del tot adient. Un mestre ha de ser un bon investigador, és a dir, aquest no ha d’estar mai de mans creuades, sinó que ha de anar cercant noves propostes de joc i no caure mai en la rutina, sinó tot al contrari, cercar propostes de treball innovadores. Un altra punt important que ha de tenir un bon educador és que en tot moment ha de cercar el interès dels alumnes perquè aquestos no s’avorreixin o perdin el interès. D’altra banda he de dir que el mestre ha de saber reflexionar sobre la seva tasca docent i fer-se preguntes com: el infants tenen interès per allò que estic dient? La tasca que hem realitzat ha estat del tot positiva o podríem modificar alguns aspectes?. És bo que el docent tingui la capacitat de reflexionar sobre la seva tasca, ja que d’aquesta manera serà capaç de modificar-la en el cas que fos necessari.

Hi ha moltes coses que dir de un bon mestre, però he plasmat les que són més importants per a mi, ja que sinó em podria passar un dia sencer escrivint com ha de ser un bon mestre.

El perfil d’un mestre de 0-3 i el perfil d’un mestre de 3-6 per a mi ha de ser ben igual. Si que es veritat que cada un ha estudiat per a treballar amb una etapa diferent, però com a bons professionals tenen que tenir el mateix perfil, és a dir, han d’educar, ensenyar, respectar els ritmes individuals de cada infant, han de motivar-los, estimar-los, etc... per aquesta raó penso que el dos perfils són ben iguals, simplement tenen la diferència de l’edat.

Que ha dir de les meves pràctiques, el mestre que hi havia a l’aula a on vaig realitzar les pràctiques per a mi és un bon mestre, és a dir, té moltes de les coses que ha de tenir un bon mestre per a mi i que ja he nombrat amb anterioritat. Vaig gaudir molt de les meves pràctiques i vaig aprendre moltíssim gràcies a tot l’equip educatiu del centre, ja que tots junts treballaven molt be i formaven un gran equip.

Ja vaig començar la meva tasca de docent amb nens de 0-3 anys, la veritat és que comences a treballar una mica angoixat, però poc a poc descobrint un nou món, el qual amb el pas dels anys i mitjançant l’experiència et va fent canviar la teva forma de pensar, de treballar i de veure el món, i tot això sempre d’una manera positiva. Gràcies a tot això penso que podré arribar a ser una bona mestra, però mai una mestra ideal, ja que un mestre ha d’estar sempre en continua formació, investigant i cercant per a no caure en la rutina.