Desprès de comentar una de les bones pràctiques que jo vaig poder observar en el meu període com a practicant, vaig cercar tres exemples de bones pràctiques a l’aula que seguidament
comentaré. Tots tres exemples han estat extrets de la pàgina del safareig, un pàgina plena de bones pràctiques, experiències, activitats...
Començaré parlant de "el plaer de fer xip xap". En aquesta activitat l’únic que podem observar és una imatge d’uns nens amb dos safates plenes d’aigua i materials. De vegades no ens adonem que amb un material tan simple com és l’aigua els nens poden gaudir i realitzar
aprenentatges diversos com poden ser transvasaments, mesures, etc. A més a més amb el bon clima de les nostres illes podem realitzar activitats d’aigua a l’aire lliure i que els nens puguin gaudir d’una estona de joc diferent, en un espai fora de l’aula ordinària.
Aquesta activitat a més a més pot durar diverses sessions, ja que a la primera sessió els hi pots oferir als nens safates de diferents mesures, a una segona sessió podem oferir gots, gerros,
ampolles... i finalment a una tercera sessió els hi podem oferir embuts i col·ladors.
La segona bona pràctica que m’ha cridat l’atenció ha estat la de "els espais exteriors d’una escola 0-6 a Noruega". Aquesta no és una activitat realitzada per infants, però des del meu punt de
vista és una molt bona pràctica, ja que gràcies a uns espais tant enriquidors o suggeridors com aquestos els nens poden dur a terme bones pràctiques dintred’un ambient ric i elaborat.
La veritat és que m’han cridat molt l’atenció les imatges que es mostren d’aquestos espais exteriors, ja que tots ells es troben rodejats de naturalesa i estan construïts mitjançant
materials molt naturals els quals no trenquen l’estètica del paisatge. Des del meu punt de vista el que manca a les escoles que tenim a l’illa són esplais rodejats de naturalesa, en els quals hi hagi zones verdes i llocs com els que surten a les imatges, ja que l’esplai és el temps on els infants juguen amb total autonomia i són ells els creadors dels aprenentatges que aquí es donen.
Finalment, la tercera bona pràctica que m’ha cridat l’atenció ha estat la de "l'hort de Monserrat Lapuerta", en la qual ens explica la seva experiència amb nens de p-3. La veritat és que
mitjançant la creació d’un hort els nens poden treballar infinitat de coses com plantar les llavors, vorer el creixement de les seves plantes, recollir els fruits i després es poden realitzar a l’aula activitats o propostes amb els materials recollits a l’hort. Una de les coses que també em pareix molt positiva d’aquesta bona pràctica és que podem demanar la col·laboració de les famílies per a que tots junts arribem a tenir un gran hort dintre de l’escola.
Per acabar he de dir que la pàgina del Safareig és una pàgina en la qual podem trobar infinitat de bones pràctiques i activitats realitzades amb infants, algunes d’elles acompanyades per fotografies, la qual cosa ens mostra una documentació més enriquidora. Per tot això vaig decidir estriar les tres bones pràctiques de la mateixa pàgina, ja que com he declarat anteriorment, em pareix una pàgina extraordinària en la qual podem trobar infinitat de coses.
Més informació: http://www.xtec.cat/~ccols/
martes, 17 de abril de 2012
UNA BONA PRÀCTICA D’AULA
L’últim dia de classe, al seminari, varem estar parlant de les bones pràctiques dintre de l’escola.
Seguidament explicaré la pràctica que jo vaig escollir i que varem comentar amb la resta de companys.
La bona pràctica que vaig estriar l’he anomenat: Experimentació i manipulació. Crec que simplement amb llegir el títol ja ens podem adonar cap a on va encaminada aquesta pràctica i quin és el seu principal objectiu.
L’activitat es va dur a terme amb infants d’un a dos anys, a un espai que es fa servir com a sala d’usos múltiples, és a dir, la proposta es va realitzar fora de l’aula ordinària. Aquesta bona pràctica es va realitzar tan sols un dia, després de l’esmorcar i fent servir a més a més l’estona de l’esplai.
El principals objectius d’aquesta activitat eren els següents:
- Manipular i experimentar amb diferents materials.
- Respectar els ritmes dels infants i la manera de fer de cada un d’ells.
- Estimular els sentits.
La fonamentació teòrica d’aquesta bona pràctica potser estiga basada en les aportacions metodològiques del constructivisme, en el procés d’ensenyança aprenentatge en el qual les
activitats d’experimentació i manipulació contribueixen al desenvolupament del nen. Penso que la tutora en realitzar l’activitat el que volia aconseguir era que els nens desenvolupin i aprenguin des de la base del seu coneixement, mitjançant allò que van aprenent i interioritzant.
Penso que la mestra va estar molt contenta d’haver realitzat aquesta bona pràctica amb els infants, ja que varem poder observar com gaudien d’aquesta nova activitat i com anaven experimentant amb autonomia. Durant l’activitat la mestra va adquirir un paper d’observadora
i només intervenia si algun dels nens demanava el seu suport o en el cas que ella o veia convenient intervenir. Com que aquesta proposta va tenir tant d’èxit entre els infants, el centre la va veure com una pràctica molt positiva i es va decidir realitzar a la resta de nivells.
Les meves companyes varen comentar les bones pràctiques d’aula que elles havien observat i em vaig adonar que algunes d’aquestes no es donen al centre on jo vaig realitzar les pràctiques, com per exemple el treball intercicle.
Seguidament explicaré la pràctica que jo vaig escollir i que varem comentar amb la resta de companys.
La bona pràctica que vaig estriar l’he anomenat: Experimentació i manipulació. Crec que simplement amb llegir el títol ja ens podem adonar cap a on va encaminada aquesta pràctica i quin és el seu principal objectiu.
L’activitat es va dur a terme amb infants d’un a dos anys, a un espai que es fa servir com a sala d’usos múltiples, és a dir, la proposta es va realitzar fora de l’aula ordinària. Aquesta bona pràctica es va realitzar tan sols un dia, després de l’esmorcar i fent servir a més a més l’estona de l’esplai.
El principals objectius d’aquesta activitat eren els següents:
- Manipular i experimentar amb diferents materials.
- Respectar els ritmes dels infants i la manera de fer de cada un d’ells.
- Estimular els sentits.
La fonamentació teòrica d’aquesta bona pràctica potser estiga basada en les aportacions metodològiques del constructivisme, en el procés d’ensenyança aprenentatge en el qual les
activitats d’experimentació i manipulació contribueixen al desenvolupament del nen. Penso que la tutora en realitzar l’activitat el que volia aconseguir era que els nens desenvolupin i aprenguin des de la base del seu coneixement, mitjançant allò que van aprenent i interioritzant.
Penso que la mestra va estar molt contenta d’haver realitzat aquesta bona pràctica amb els infants, ja que varem poder observar com gaudien d’aquesta nova activitat i com anaven experimentant amb autonomia. Durant l’activitat la mestra va adquirir un paper d’observadora
i només intervenia si algun dels nens demanava el seu suport o en el cas que ella o veia convenient intervenir. Com que aquesta proposta va tenir tant d’èxit entre els infants, el centre la va veure com una pràctica molt positiva i es va decidir realitzar a la resta de nivells.
Les meves companyes varen comentar les bones pràctiques d’aula que elles havien observat i em vaig adonar que algunes d’aquestes no es donen al centre on jo vaig realitzar les pràctiques, com per exemple el treball intercicle.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)