BONES PRÀCTIQUES 0-3

Després d’observar una varietat de experiències i propostes amb infants de 0-3 anys he de seleccionar les tres que més m’hagin agradat i argumentar perquè he estriat aquestes tres.

La mestra va penjar una sèrie d’experiències i propostes que realitzaven uns infants de edats compreses entre els 0 i els 3 anys. Les propostes eren molt variades però les que a mi més m’han agradat i que seguidament comentaré són: Treball en equip, materials d’experimentació i poder
anar a veure aigua. Totes les propostes les podem trobar a la web de El Safareig.

La primera proposta que he estriat ha estat la de treball en equip, aquesta proposta m’ha cridat molt l’atenció i m’ha agradat molt, ja que mostra que els infants són capaços de treballar en equip i compartir els materials sense l’ intervenció de l’adult en cap moment. Es mostra com materials que normalment són per al joc individual, són utilitzats per dos i per tres infants a la vegada, és a dir, comparteixen el joc tots plegats i gaudeixen tots junts, a més de gaudir del joc amb autonomia, és a dir, sense la necessitat de tenir constantment a un adult al seu costat.

La següent proposta que he estriat és la de materials d’experimentació, en aquesta activitat podem observar com amb materials de la vida quotidiana com poden ser la sorra, farina, arròs, cigrons, aigua..., el nens experimenten i gaudeixen amb llibertat, treballen els sentits, comparteixen moments de joc, realitzen transvasaments, etc. Per preparar aquesta proposta l’educador ha fet una feina d’acondicionament de l’espai i un tria de materials tant estructurats com no estructurats. Amb propostes d'aquest tipus el que aconsegueix el mestre és convidar als nens a investigar, a formular-se preguntes, a fer nous aprenentatges.

Finalment, en la proposta de poder anar a veure aigua podem observar quines són les necessitats dels infants, com resolen ells mateixos els problemes que se’ls hi van plantejant, quins són els seus interessos..., a partir d’aquesta proposta l’educador pot anar observant i prenent nota del que succeeix en aquell petit espai.

Per acabar he de dir que és molt important que l’educador quan està preparant una proposta o una activitat d’experimentació té que tenir molt clar el que vol realitzar i el que vol suscitar en els nens. El seu rol ha de ser de observador i, quan prepara la proposta ha de pensar com incitar als nens ha investigar,manipular, experimentar, per a que d'aquesta manera els nens aprenguin a ser independents i ingeniosos. El mestre en tot moment ha de tenir present a l'infant, per la qual cosa ha de estimular la seva curiositat plantetjant-li nous reptes i, d'aquesta manera, afavorir el desig d'aprendre dels infants.

BONES PRÀCTIQUES DE L’AULA/ DAFO D'AULA

Anteriorment he esmentat les bones pràctiques que vaig poder observar dintre del centre on jo vaig realitzar les pràctiques, és a dir, he mostrat una part del Dafo del centre.
Seguidament, exposaré les bones pràctiques que vaig poder observar que es duien a terme dintre de l’aula. Per portar a terme aquesta tasca, realitzaré un Dafo d’aula, però només exposaré una part, és a dir, tractaré les fortaleses i les oportunitats.

·Fortaleses:

- Moments dedicats única i exclusivament al lloc lliure, és a dir, els infants tenen moments en els
quals ells mateixos decideixen que volen fer, a que volen jugar o amb qui.
-Bona relació dels educadors, tant amb les famílies com amb els infants i la resta de personal del
centre.
-Treball per rutines i bona organització de les tasques.

·Oportunitats:

-Participació de les famílies. Això és un aspecte molt positiu, ja que sense el recolzament d’aquestes seria impossible dur a terme sortides o realitzar activitats fora del centre.

Elaboració d’un Dafo de centre

Un Dafo és un anàlisis d’un centre educatiu, que es fonamenta en la identificació de les debilitats, les fortaleses, les amenaces i les oportunitats que posseeix el centre i que pot plantejar l’entorn. L’objectiu del Dafo és ajudar en la tria de les estratègies i les tasques més adequades per elaborar un pla de millora.

Seguidament exposaré les fortaleses i les oportunitats que vaig poder observar que es donaven al centre on vaig realitzar les pràctiques:

· Fortaleses:

- Expressió de vivències a l’hora de l’assemblea.
- Els docents van canviant de nivell amb els nens, és a dir, els mestres van rotant de nivell i no sempre es troben al mateix.
- Treball en equip per part dels docents.
- Activitats heterogènies.
- Bona organització dels espais, tant dels espais comuns com de les aules.

· Oportunitats

- Sortides a l’exterior per a conèixer l’entorn o per a tractar temes que es treballen dintre de l’aula.

CONCEPTE D’INFANT

Al llarg de la meva formació com a docent, hem parlat amb diversos mestres del concepte d’infant. Seguidament, intentaré definir que és per a mi un infant i com l’entenc.

Un infant és un esser competent, amb drets, capacitats i potencialitats, un esser social, actiu i creatiu. És un individu que té la capacitat d’expressar-se i comunicar-se. L’infant és el protagonista dels seus propis aprenentatges, però de vegades depèn de l’adult, ja que necessita moments d’afecció. És un subjecte amb capacitats pròpies d’aprendre i d’ampliar el seu propi món. El principal aprenentatge del nen és el joc. El nen en tot moment ha de poder expressar amb màxima llibertat el seu pensament.

En poques paraules he definit que és per a mi un infant i com l’entenc, un esser sensible, indefens, amorós, social... podria estar escrivent hores i hores sobre els infants i dient coses positives sobre ells, però en aquestes línees he deixat plasmades les paraules clau que per a mi defineixen a aquestes petites persones que són els infants.

UNA JORNADA A L’ESCOLETA

Seguidament realitzaré una breu explicació del dia a dia dintre d’una escoleta. De 9:00-9:30 les portes de l’escoleta es mantindran obertes per a donar la benvinguda als infants. Cada mestra estirà a la seva aula i a mesura que els infants van arribant els acull i els hi dona la benvinguda amb gestos amorosos i bones paraules. A les 9:30 les portes de l’escoleta es tanquen i a partir d’aquest moment ja no es pot obrir més la porta. Per començar el dia els nens s’asseuen tots en rotllana i fan una petita assemblea per vorer qui ha vingut avui a l’escola o qui s’ha quedat a casa seva. En aquesta petita activitat hi ha interacció per part de la mestra i també per part dels infants. A les 10:00 els infants es fan netes les mans i es dirigeixen al menjador per a esmorzar. A les 10:30, quan acaben de esmorcar es dirigeixen una altra vegada a la seva aula i si es necessari la mestra realitza el canvi de bolquers i els nens es netegen les mans, la cara i les dents. Una vegada estan tots llestos realitzen alguna activitat o alguna proposta de joc. Algun dia tenen psicomotricitat o jocs d’experimentació i manipulació a una sala dedicada expressament a aquestes activitats. Quan finalitzen l’activitat, és a dir, cap a les 11:30 els infants surten a l’espai i allí tenen mitja hora de joc a l’aire lliure on disposen d’una arener, una estructura de joc, una caseta i diversos cotxes i motos. A les 12:00 entren a l’aula, es realitza el canvi de bolquers i el canvi de roba si fos necessari, es renten les mans i la cara i es prepara l’aula per al moment del descans o relaxació. A les 12:30 recullen els matalassos i els xumets, la mestra els pentina. A les 12:45 s’obrin les portes de l’escoleta per a aquells nens que no es queden a dinar. A les 13:15 es tornen a tancar les portes i els nens surten al menjador, on es reuneixen amb la resta de nens de l’escoleta. Finalment, a les 13:45 els infants tornen a entrar dintre de la seva aula per netejar-se. A les 14:00 es tornen a obrir les portes per acomiadar als nens que quedaven a l’escoleta.

L’organització de les rutines i del dia a dia dintre de l’aula el decideix l’equip educatiu que hi treballa juntament amb la directora. Les activitats que es realitzen donen diferents possibilitats d’aprenentatge als infants, ells mateixos en algunes activitats decideixen si volen treballar tots sols, en gran grup o en petit grup, per exemple en les activitats de manipulació son ells mateixos els que decideixen que volen fer, amb qui i quan.

La relació amb les famílies és molt important a l’hora de treballar amb els infants, per això les educadores treballen junt amb les famílies, d’aquesta manera tots plegats obtindran una bona educació per a l’infant.

Per finalitzar dir que l’escola té un pla de acollida per als nous infants, en el qual s’especifica que es té que dur a terme un període d’adaptació en el qual es troba la família, el nen i la mestra. Aquest període pot variar depenent de l’adaptació de cada nen. A les escoles es dona molta importància al període d’adaptació dels infants, però algú ha vist que es realitzi un període d’adaptació per a un mestre que entre nou a una escola?...

COM SÓN ELS CENTRES D’EDUCACIÓ INFANTIL?

El centre on jo vaig realitzar les pràctiques és un centre molt petit, ja que tan sols té un aula per a 0-1 (nadons), un aula per a 1-2 (mitjans) i un aula per a 2-3 (grossos). La veritat és que és un centre petit però molt acollidor. Seguidament deixo dibuixada una mica per damunt l’estructura del centre, és un dibuix molt bàsic, però així us poder fer una idea del centre en general.

Podem dir que aquest centre es diferència d’una escola 3-6 en moltes coses. Per exemple com ja he dit anteriorment el centre és molt petit, les escoles 3-6 tenen unes dimensions més grans. El que si podem trobar a una escoleta que no hi ha una escola 3-6 són banys dintre de les aules, i espais destinats per al descans a la mateixa aula. A les escoles trobem també un gran espai a l’aire lliure de vegades envoltat de vegetació i de diferents tipus de sòls, al contrari que a l’escoleta en la qual jo vaig realitzar pràctiques, en la qual tan sols hi havia un arbre en tot el pati i el terra era de ciment i goma.

Es impossible de trobar un centre ideal, ja que cada a cada un li agraden les coses d’una manera. Des de el meu punt de vista el que afegiria a aquesta escoleta per a que fos una escoleta més completa és una sala destinada únicament per a la psicomotricitat, una sala menjador, un espai per a les activitats d’experimentació i manipulació, una sala de la llum i un pati més ampli i amb més elements naturals. Si aquesta escoleta tingués totes aquestes coses, per a mi començaria a semblar-me una “escola ideal”.

LES MEVES PORS

Bé, quan un comença a pensar en tot allò que té por comencen les angoixes i surten altres pors que no ens havíem imaginat que ens sorgirien. La veritat és que quan penso en la meva futura tasca com a docent, em plantejo mil dubtes i mil qüestions que em fan partir per si tal vegada no sabre solucionar-les.

Les coses que més m’angoixen de la tasca com a docent són:

-La relació amb altres mestres de la mateixa línea educativa serà adient?.

-Els primers dies dintre de l’aula sabre controlar la situació de nervis o aquesta em sobrepassarà i em jugarà males passades?.

- Saber ajudar als nens a satisfer les seves necessitats?.

-Com serà la relació amb les famílies? Mostraré seguretat i confiança?.

-Tindré capacitat d’observació?

-Saber ajustar-me a les expectatives de les famílies?

-Serè capaç de demanar ajuda a altres docents o inclòs a les famílies quan ho necessiti?.

-Si l’escola treballa mitjançant una metodologia que a mi no m’agrada, com ho podré fer per a canviar la situació dintre de la meva aula?.

-Connectaré bé amb els nens?.

-Com he d’actuar davant situacions complicades amb les famílies?.

De totes les pors esmentades anteriorment n’hi ha tres que són les que més m’angoixen i a les quals seguidament els hi intentaré donar una resposta:

-Com serà la relació amb les famílies? Mostraré seguretat i confiança? Hi ha molts de tipus de famílies, per això penso que les relacions amb les famílies no seran totes iguals, ja que unes ens transmetran més confiança que unes altres. Però nosaltres com a docents hem de tractar a totes les famílies per igual i mostrar-los seguretat i confiança amb nosaltres mateixos, ja que els seus fills passen una part de dia junt a nosaltres i per això és molt important que ells se’n adonin que sabem ben bé el que anem a realitzar.

-Si l’escola treballa mitjançant una metodologia que a mi no m’agrada, com ho podré fer per a canviar la situació dintre de la meva aula? Si em toca treballar a una escola on treballen mitjançant una metodologia que no em sembla adient, l’únic que puc fer es realitzar les tasques amb la metodologia que jo vegi convenient, i seguidament, utilitzar la metodologia amb la qual es treballa en el centre per comprovar si els nens han adquirit els coneixements que volia transmetre amb l’activitat realitzada.

-Connectaré bé amb els nens? I finalment, aquesta pregunta mai sabre com connectaré amb els nens fins que em trobi immersa dintre de l’aula. Penso que connectaré bé amb els nens i ells amb jo, ja que si tots posem un poc de la nostra part crearem un clima relaxat i bo per a treballar tots plegats.

Finalment dir que per solucionar totes les altres qüestions que m’angoixen he de treballar amb la ment molt oberta i ser sempre positiva. Mai ens hem de deixar portar per els pensaments negatius, sinó tot al contrari hem de tenir la ment ben oberta i la mirada centrada al davant per a poder resoldre totes les pors i situacions d’angoixa que se’ns presentin en la nostra tasca com a docents.

VALORACIÓ DE LES MEVES COMPETÈNCIES

Per tal de afavorir la reflexió personal respecte al propi perfil professional seguidament identificaré les competències que tinc adquirides i les que penso que necessiten d’una millora. Per començar he de dir que la competència d’organitzar i animar situacions d’aprenentatge mes o menys la tinc adquirida, la competència de gestionar la progressió dels aprenentatges tindria que treballar-la una mica més i tenir-la més en compte, una altra de les competències que també tinc molt present i que penso que té un pes molt important és la de elaborar i fer evolucionar els dispositius de diferenciació. Fent referència a la competència de implicar als alumnes en els seus aprenentatges i en el seu treball, penso que hi ha competències específiques dintre d’aquesta que són complicades de dur a terme en un grup, com per exemple oferir activitats de formació “a la carta”, però que es pot intentar millorar per la meva part.

Seguint amb les competències, una de les que veig molt important i que cada mestre tindria que tenir ben adquirida per a poder treballar i ensenyar als infants és la de treball en equip, ja q a l’escola tots formem part d’una gran equip i hem de aprendre a treballar tots plegats. La competència de participar en la gestió de l’escola és una mica més complicada, per la meva part penso que hauria de treballar-la més ja que és molt important que tots participen en la gestió de l’escola, ja que l’escola és part de nosaltres.

Finalment dir que les competències d’informar i implicar als pares, afrontar els deures i els dilemes ètics de la professió i organitzar la pròpia formació continua són competències que crec que tenc adquirides i que tenen un pes molt important en el nostre treball com a docents. La competència que he de dir que no he treballat massa i per la qual cosa hauria de centrar-me en ella e intentar treballar-hi més és la de utilitzar les noves tecnologies.

QUIN TIPUS DE MESTRE VULL SER?

No crec que existeixi cent per cent un mestre ideal, ja que tots som persones i com a persones tots cometem errors i tenim coses negatives i positives. Doncs, jo no parlaré del mestre ideal, sinó de com ha de ser un bon mestre segons el meu criteri.

Un bon mestre és aquell que motiva als alumnes, que transmet amb passió els coneixements als infants, que sap reflexionar envers la seva tasca i tornar a formular-la si aquesta no és del tot adient. Un mestre ha de ser un bon investigador, és a dir, aquest no ha d’estar mai de mans creuades, sinó que ha de anar cercant noves propostes de joc i no caure mai en la rutina, sinó tot al contrari, cercar propostes de treball innovadores. Un altra punt important que ha de tenir un bon educador és que en tot moment ha de cercar el interès dels alumnes perquè aquestos no s’avorreixin o perdin el interès. D’altra banda he de dir que el mestre ha de saber reflexionar sobre la seva tasca docent i fer-se preguntes com: el infants tenen interès per allò que estic dient? La tasca que hem realitzat ha estat del tot positiva o podríem modificar alguns aspectes?. És bo que el docent tingui la capacitat de reflexionar sobre la seva tasca, ja que d’aquesta manera serà capaç de modificar-la en el cas que fos necessari.

Hi ha moltes coses que dir de un bon mestre, però he plasmat les que són més importants per a mi, ja que sinó em podria passar un dia sencer escrivint com ha de ser un bon mestre.

El perfil d’un mestre de 0-3 i el perfil d’un mestre de 3-6 per a mi ha de ser ben igual. Si que es veritat que cada un ha estudiat per a treballar amb una etapa diferent, però com a bons professionals tenen que tenir el mateix perfil, és a dir, han d’educar, ensenyar, respectar els ritmes individuals de cada infant, han de motivar-los, estimar-los, etc... per aquesta raó penso que el dos perfils són ben iguals, simplement tenen la diferència de l’edat.

Que ha dir de les meves pràctiques, el mestre que hi havia a l’aula a on vaig realitzar les pràctiques per a mi és un bon mestre, és a dir, té moltes de les coses que ha de tenir un bon mestre per a mi i que ja he nombrat amb anterioritat. Vaig gaudir molt de les meves pràctiques i vaig aprendre moltíssim gràcies a tot l’equip educatiu del centre, ja que tots junts treballaven molt be i formaven un gran equip.

Ja vaig començar la meva tasca de docent amb nens de 0-3 anys, la veritat és que comences a treballar una mica angoixat, però poc a poc descobrint un nou món, el qual amb el pas dels anys i mitjançant l’experiència et va fent canviar la teva forma de pensar, de treballar i de veure el món, i tot això sempre d’una manera positiva. Gràcies a tot això penso que podré arribar a ser una bona mestra, però mai una mestra ideal, ja que un mestre ha d’estar sempre en continua formació, investigant i cercant per a no caure en la rutina.