TRES EXEMPLES DIFERENTS DE BONES PRÀCTIQUES A L’AULA

Desprès de comentar una de les bones pràctiques que jo vaig poder observar en el meu període com a practicant, vaig cercar tres exemples de bones pràctiques a l’aula que seguidament
comentaré. Tots tres exemples han estat extrets de la pàgina del safareig, un pàgina plena de bones pràctiques, experiències, activitats...

Començaré parlant de "el plaer de fer xip xap". En aquesta activitat l’únic que podem observar és una imatge d’uns nens amb dos safates plenes d’aigua i materials. De vegades no ens adonem que amb un material tan simple com és l’aigua els nens poden gaudir i realitzar
aprenentatges diversos com poden ser transvasaments, mesures, etc. A més a més amb el bon clima de les nostres illes podem realitzar activitats d’aigua a l’aire lliure i que els nens puguin gaudir d’una estona de joc diferent, en un espai fora de l’aula ordinària.

Aquesta activitat a més a més pot durar diverses sessions, ja que a la primera sessió els hi pots oferir als nens safates de diferents mesures, a una segona sessió podem oferir gots, gerros,
ampolles... i finalment a una tercera sessió els hi podem oferir embuts i col·ladors.

La segona bona pràctica que m’ha cridat l’atenció ha estat la de "els espais exteriors d’una escola 0-6 a Noruega". Aquesta no és una activitat realitzada per infants, però des del meu punt de
vista és una molt bona pràctica, ja que gràcies a uns espais tant enriquidors o suggeridors com aquestos els nens poden dur a terme bones pràctiques dintred’un ambient ric i elaborat.

La veritat és que m’han cridat molt l’atenció les imatges que es mostren d’aquestos espais exteriors, ja que tots ells es troben rodejats de naturalesa i estan construïts mitjançant
materials molt naturals els quals no trenquen l’estètica del paisatge. Des del meu punt de vista el que manca a les escoles que tenim a l’illa són esplais rodejats de naturalesa, en els quals hi hagi zones verdes i llocs com els que surten a les imatges, ja que l’esplai és el temps on els infants juguen amb total autonomia i són ells els creadors dels aprenentatges que aquí es donen.

Finalment, la tercera bona pràctica que m’ha cridat l’atenció ha estat la de "l'hort de Monserrat Lapuerta", en la qual ens explica la seva experiència amb nens de p-3. La veritat és que
mitjançant la creació d’un hort els nens poden treballar infinitat de coses com plantar les llavors, vorer el creixement de les seves plantes, recollir els fruits i després es poden realitzar a l’aula activitats o propostes amb els materials recollits a l’hort. Una de les coses que també em pareix molt positiva d’aquesta bona pràctica és que podem demanar la col·laboració de les famílies per a que tots junts arribem a tenir un gran hort dintre de l’escola.

Per acabar he de dir que la pàgina del Safareig és una pàgina en la qual podem trobar infinitat de bones pràctiques i activitats realitzades amb infants, algunes d’elles acompanyades per fotografies, la qual cosa ens mostra una documentació més enriquidora. Per tot això vaig decidir estriar les tres bones pràctiques de la mateixa pàgina, ja que com he declarat anteriorment, em pareix una pàgina extraordinària en la qual podem trobar infinitat de coses.

Més informació: http://www.xtec.cat/~ccols/

COM SÓN ELS CENTRES D’EDUCACIÓ INFANTIL?

El centre on jo vaig realitzar les pràctiques és un centre molt petit, ja que tan sols té un aula per a 0-1 (nadons), un aula per a 1-2 (mitjans) i un aula per a 2-3 (grossos). La veritat és que és un centre petit però molt acollidor. Seguidament deixo dibuixada una mica per damunt l’estructura del centre, és un dibuix molt bàsic, però així us poder fer una idea del centre en general.

Podem dir que aquest centre es diferència d’una escola 3-6 en moltes coses. Per exemple com ja he dit anteriorment el centre és molt petit, les escoles 3-6 tenen unes dimensions més grans. El que si podem trobar a una escoleta que no hi ha una escola 3-6 són banys dintre de les aules, i espais destinats per al descans a la mateixa aula. A les escoles trobem també un gran espai a l’aire lliure de vegades envoltat de vegetació i de diferents tipus de sòls, al contrari que a l’escoleta en la qual jo vaig realitzar pràctiques, en la qual tan sols hi havia un arbre en tot el pati i el terra era de ciment i goma.

Es impossible de trobar un centre ideal, ja que cada a cada un li agraden les coses d’una manera. Des de el meu punt de vista el que afegiria a aquesta escoleta per a que fos una escoleta més completa és una sala destinada únicament per a la psicomotricitat, una sala menjador, un espai per a les activitats d’experimentació i manipulació, una sala de la llum i un pati més ampli i amb més elements naturals. Si aquesta escoleta tingués totes aquestes coses, per a mi començaria a semblar-me una “escola ideal”.